Fuente : Convergència i Unió (CiU)
http://www.ciu.info

La Carta Setmanal de Josep Antoni Duran i Lleida

Onze de Setembre

/noticias.info/ Aquesta setmana celebrem el nostre Onze de Setembre. D’una manera expressa i clara manifestarem el nostre sentiment nacional i recordarem –reivindicant-lo— un règim de llibertats que va caure davant el centralisme uniformador. La fidelitat al país i la perseverança ens han retornat les nostres institucions d’autogovern. La Diada, tant de temps prohibida sota les successives dictadures, no recorda tant la derrota com el fet d’haver recuperat allò que ens pertany.

Però no hem de perdre de vista els riscos existents. El centralisme i la voluntat uniformadora, malgrat representar enormes errors històrics i democràtics, no són pas coses extingides. Els podem percebre sovint, esmicolant cada vegada més aquell suposat consens de la transició.

Hem d’estar alerta i defensar allò que com a poble i nació necessitem per a anar endavant i enfortir la nostra comunitat.

Hi ha moltes maneres de fer-ho. D’entrada, les nostres eleccions nacionals al Parlament de Catalunya ens permetran triar entre continuar tenint unes institucions regides per una força nacionalista i d’obediència catalana o bé lliurar la Generalitat a d’altres forces que, ras i curt, depenen de les instruccions de Madrid. Algú, per exemple, considera que el PP pot ser una força que impulsi l’autogovern català per pròpia iniciativa? No ens enganyem, treta la careta imposada en el seu dia per les circumstàncies, els populars són avui dia un partit intransigent, bel·ligerant i que no amaga els seus tics uniformadors i centralistes.

Del PSOE no en podem esperar gaire cosa més. També els coneixem per les seves obres, per la LOAPA, pels papers de Salamanca, per la prepotència de les antigues majories absolutes i per tants i tants actes que pretenien reduir el nostre autogovern i escanyar-lo financerament. Aquells governs estaven farcits de ministres del PSC i tenien, a més, el submís suport dels parlamentaris del PSC. No va servir de res. I ara es presenten com a una força catalanista i impulsora de més autogovern!!! Tant de bo, però no és el cas. El document “autonòmic” de Santillana del Mar ja deixa prou clar fins on vol arribar el PSOE essent “generós” i la completa supeditació del PSC a aquests plantejaments jacobins i centralistes. No ens han dit res de nou. Ho deia prou bé mirant de reüll a Catalunya Rodríguez Ibarra –que, per cert, ha dit que ell i Maragall pensen exactament el mateix- en afirmar allò que “Quien quiera ser nacionalidad, que lo sea, pero que no se lleve más de lo que le toca”.

Si Catalunya vol progressar, anar endavant, afrontar els reptes del segle XXI, convertir-se en una nació gran i integradora, és obvi que ens cal més autogovern, i és obvi també que aquest autogovern no vindrà de la mà ni del PP ni del PSOE-PSC. Ens l’hem d’afanyar nosaltres. Ho hem de fer d’una manera infatigable, sense descans, conscients del que val cada aportació que puguem sumar.

Si no ho fem així, recularem. Si hem mantingut i augmentat el nostre autogovern, ha estat per la nostra força i també per la nostra capacitat d’influir. Sense això, ara seríem una autonomia més de les que beuen cafè o, més possiblement encara, una diputació una mica grossa dedicada a gestionar quatre cosetes del no-res, tant si mana el PSOE com si mana el PP. Oblidem-nos d’una sanitat i d’una educació de primer ordre; acomiadem-nos de qualsevol de les infraestructures que ens calen; resignem-nos a no tenir veu a Europa i diguem adéu als papers de Salamanca o a les seleccions esportives catalanes...

Això no serà així. Aquest Onze de Setembre hem de tenir-ho molt present. Honorem en el record gent que va saber lluitar i perseverar defensant les nostres llibertats. Però més que homenatjar el record, ara el que toca és guanyar-nos el futur. Aquest Onze de Setembre ens diu que el futur és d’aquells que estimen el país, el vetllen, el defensen i el fan cada dia més gran amb el seu esforç.

Homenatjar els herois de l’Onze de Setembre suposa refermar-nos amb els nostres compromisos i obligar-nos a treballar perquè les institucions de Catalunya segueixin essent fidels al país.

Josep A. Duran i Lleida
Secretari general de la federació de Convergència i Unió notas_de_prensa_archivo